El punt d'inici es troba en la plaça de l'església d'Alcalà de Xivert , al costat del magnífic campanar barroc que passa per a ser el més alt de la província de Castelló.
Després d'un primer tram urbà, el PR abandona el poble fent marrada per a passar amb seguretat la via del tren i la carretera N340 per passos inferiors. Continua per un camí rural asfaltat fins que, després de l'AP7, agafa un camí de terra en direcció al primer punt directriu, la Creu del Francès.
En aquest punt comença una pujada forta a la serra per a agafar l'assegador de la Serra que, per un tallafoc que va per la carena de la muntanya, porta directament al castell de Xivert.
El castell de Xivert és, en origen, musulmà (s. XI), però amb la conquesta cristiana va passar a l'ordre del Temple. A més del recinte construït amb muralles i torres molt conservades, mereix la pena visitar el poblat musulmà que s'alça al peu mateix del castell.
Molt prop del castell arriba la variant que puja, de manera molt més directa, des del Pla.
El PR-CV 432 continua pujant per un tallafoc amb bones vistes sobre el Pla d'Alcalà , el castell i també el parc natural del Prat de Cabanes-Torreblanca; una segona línia de muntanyes impedeix la vista directa de la mar.
Des de el Camí de la Serra comença una forta baixada per un altre tallafoc, impressionant pel potent bosc de pi roig que el flanqueja, on entronca amb un camí de terra que caldrà seguir fins a la Torre forestal.
La llarga distància per camí es fa agradable per la densitat del bosc i per les vistes sobre el cor de la serra d'Irta . De tant en tant apareixen construccions tradicionals, especialment corrals, però també basses d'aigua, parets de pedra seca, casetes i algun mas. A més de la presència d'animals – vam veure un àguila!—cal remarcar l'abundant vegetació, dominada pel pi roig, però amb interessants petits boscos de xiprer i altres espècies típiques d'Irta com els lliris blaus, als llocs més pedregosos, i el margalló, la matisa, el pi roig, l'aladern , el bruc, el ginebre, la ginesta… i al pla, camps de tarongers, cirerers, ametlers, oliveres i alguna horta.
La pujada en la torre forestal es fa per una pista de ciment, però no és massa llarga. Després es baixa per un tallafoc que coincideix amb un camí tradicional (on es nota que passa poca gent) fins als corrals del Monro i de Marimon on cal tornar a pujar a la serra per un altre tallafoc sense senda visible en la major part del tram.
El PR torna per un tallafoc que va cap al Camí de la Serra on comença a baixar definitivament cap al Pla per un magnífic camí tradicional, amb marges empedrats, que cal preservar d'alguns excursionistes amb pressa, corredors i ciclistes, perquè els magnífics llaços que hi ha per a salvar el desnivell, poden ser deteriorats si es consoliden alguns passos camp a través que algú ha començat a fer.
Este camí acaba al corral de la Paridora on, després de travessar un bancal d'ametlers sense senda, continua un camí de terra que desemboca en el camí lateral asfaltat de l'AP7, que cal seguir fins al punt de trobada amb la variant que puja al castell de Xivert i, després, amb la ruta que havíem iniciat.
Solament queda retornar a Alcalà de Xivert pel mateix camí que s'ha fet al principi.
