Seguretat en la pràctica del Senderisme y emergències en muntanya

Indicacions per al senderista.

El senderisme és una activitat de muntanya apta per a un públic molt divers, sempre que se seleccione adequadament la dificultat física i tècnica que comportarà la ruta, segons les característiques del grup o de cada persona. Així, podem trobar rutes molt senzilles, ben senyalitzades, que són aptes per a persones sense experiència prèvia; i també rutes molt difícils físicament i tècnica, que transcorren per senders escassament senyalitzats, i que requereixen un bon maneig de les tècniques d'orientació en muntanya, és a dir, requereixen una àmplia experiència prèvia per a no extraviar-nos i/o patir un accident durant l'activitat de senderisme.

No obstant això, ni tan sols en els senders millor senyalitzats i més senzills, no ens podem relaxar i pensar que no hi ha res que témer, pel simple fet que siga una activitat fàcil. Cal pensar que la meteorologia pot ser adversa (molt de fred o molta calor, escassa visibilitat per la boira, etc.), o molt variable, i, a més, les persones també som bastant variables, ens afecta el cansament, distraccions i falta d'atenció, la calor, el fred, el nostre estat d'ànim, malestars o malalties, mala hidratació i alimentació, lesions prèvies, i, per descomptat, accidents i incidents diversos que es poden produir durant l'activitat de senderisme; i aquesta variabilitat cal multiplicar-la per cada component del grup. La preparació i planificació de l'activitat es dirigeix precisament a disposar dels recursos i informació necessària per a poder actuar conforme aquestes o altres variables es puguen transformar en un problema a la muntanya.

En definitiva, tota activitat de senderisme, per senzilla i curta que semble, cal preparar-la, cal planificar, comprovar la meteorologia, equipar-nos adequadament segons aquestes previsions, mantenir-nos ben orientats, prestar molta atenció a l'entorn, al nostre estat psicofísic i al de les persones que ens acompanyen, controlant que ningú es despiste o s'extravie, i prenent les decisions que corresponga segons vaja evolucionant la jornada. La mala planificació, els excessos de confiança i la sobreestimació de les nostres capacitats són causes comunes de molts accidents de muntanya, i ens afecten per igual a persones sense experiència i a persones expertes.

Consulta la documentació que ha preparat la Vocalia de Seguretat i Salut de la FEMECV per aprofundir en els aspectes més importants de la seguretat en muntanya i consulta els cursos que organitza l'Escola Valenciana d'Alta Muntanya (EVAM).

 

“Procura no imprimir la teua petjada on els segles s'han abstingut de fer-ho. Contribueix a la defensa del medi natural amb el teu exemple”

 

Emergències en muntanya.

El principal dubte que generen els accidents de muntanya no és si es produiran o no, sinó quan. Qualsevol persona que s'endinsa per un sender, ha de ser conscient que, encara que adopte unes mesures de prevenció adequades, sempre existeix un risc residual que es pot materialitzar en forma d'accident. Podem anar cent o mil vegades a la muntanya i no patir cap contratemps, i això pot fer-nos creure que es deu a les nostres destreses i encerts. Tal vegada siga així, però hi ha vegades que, encara que no hàgem sigut la causa principal, ens trobem enmig de la muntanya, amb algú del nostre grup que no es pot moure, i acostant-se la nit, una tempesta, una nevada, un torb, la boira, o qualsevol altre element que complicarà la situació. I ací és on pot ser un factor decisiu quin és el nostre grau de preparació per a respondre davant emergències a la muntanya.

La majoria de les vegades pot ser que resolguem la situació amb una simple telefonada a algú que pot arreplegar-nos en un punt pròxim on hem tingut el problema. O potser hem resolt el problema amb una mica de descans, reduint el ritme, bevent aigua o menjant alguna cosa. No obstant això, qualsevol pot adonar-se del fet que un empitjorament de la situació, fins i tot lleuger, pot exigir una reacció urgent i adequada.

L'actuació en cas d'emergència en muntanya és una àrea que té diferents nivells de complexitat. La intervenció mínima, en condicions favorables, pot ser tan simple com posar a nosaltres mateixos, al grup i a la víctima en un lloc el més segur possible, protegir-la, acompanyar-la i atendre-la, i avisar al 112. Però aquest procediment és insuficient si les condicions són una mica més desfavorables, ja siga per la naturalesa del problema, per les condicions de l'entorn, o per ambdues conjuntament. Tan sols que les condicions meteorològiques impedisquen el vol de l'helicòpter de rescat (de nit, mala visibilitat per la boira, o vents forts), la permanència a la muntanya pot ser una mica més llarga; si a més no sabem exactament on estem, encara es demora més el rescat; i si a més no tenim cobertura de telefonia mòbil, es comença a complicar tot.

La formació i actualització en primers auxilis és important, però si volem estar preparats/des per a rutes de major distància, en entorns més aïllats, encara és més important que siga una formació específica per a entorns de muntanya, ja que les capacitats i destreses que hem d'assimilar i conéixer per a aguantar i prendre les decisions adequades fins que ens rescaten, poden ser vitals: com actuar davant reaccions al·lèrgiques o hipoglucèmies, com contenir una hemorràgia, com immobilitzar una fractura, com protegir-nos del fred o de la calor, etc. A més, les emergències en muntanya requereixen un coneixement bàsic dels tipus de mitjans de comunicació que hi ha a la nostra disposició, dels procediments de petició d'ajuda i d'actuació dels grups de rescat en muntanya, i, tenint en compte tot això, preparar l'equip que probablement podem necessitar en cas d'emergència.

Consulta la documentació que ha preparat la Vocalia de Seguretat i Salut de la FEMECV per aprofundir en els aspectes més importants de les emergències en muntanya, i consulta els cursos que organitza l'Escola Valenciana d'Alta Muntanya (EVAM).