La Senda de les Ermites comença en la Plaça de l'Església de Castellfort, encara que també podríem situar el seu inici al final del Carrer La Verge, en la part alta de la localitat. Des d'aquesta última localització citada deixem la carretera CV 124 a la dreta i continuem per una senda cap a l'esquerra. Al fons està com a punt de referència l'Ermita de Sant Pere . El recorregut està senyalitzat amb les marques de PR i SL.
Després de la visita obligada a l'Ermita de Sant Pere tornem sobre les nostres passes uns metres i continuem pegats a un mur de pedra seca que deixem a la nostra esquerra fins a la carretera CV 124. A la dreta deixem Castellfort, a l'esquerra Ares del Maestrat. Seguim de front per l'asfalt uns 200 mts. fins a trobar un assagador, Assagador de Folch, que ix a la nostra esquerra. A la dreta deixem un creuer de pedra. Seguim sense eixir-nos de l'assagador, deixem a la dreta la màxima altura de la zona, el pic Folch (1.306msnm) i prompte començarem a descendir fins a trobar de nou la CV 124, travessarem aquesta carretera fins a set vegades més. Travessem la carretera i seguim cap a la dreta fins a trobar-la de nou. Aquesta vegada caminem per ella uns 200 metres, pasem al costat del Peiró en honor de la Mare de Déu de la Font i eixim cap a l'esquerra. Tornem a la carretera, la creuem i continuem descendint per una pista de ciment que novament ens deixa en la CV 124. Aquesta vegada caminem costa amunt uns metres fins a continuar per la senda que s'endinsa en la muntanya per la dreta. Descendim per una senda empedrada que ens condueix fins a l'ermita per un barranc ple de vegetació. Arribem a l'Ermita de la Verge de la Mare de Déu de la Font. Es tracta d'un preciós conjunt arquitectònic que ofereix aigua i recer al caminant.
Seguim de nou per la CV 124 uns metres fins a, passat altre creuer de pedra, girar a la dreta per a descendir al Barranc de la Font de la Verge. La senda transcorre per l'una o l'altra riba del barranc. Al principi pel marge esquerre, després tornarem a travessar la carretera, continuarem per la dreta del barranc pegats a la carretera fins a arribar a un espai més obert en el qual la carretera es va a la dreta. En aquest lloc optem pel camí central, entre un mur de pedra seca a la dreta i el Mas del Barranc a l'esquerra. Al poc accedirem a un important encreuament d'assagadors i seguirem pel de la dreta fins a la carretera novament. Caminarem per ella al voltant de 300 metres, superarem un enorme xop i girarem a la dreta en el primer encreuament. Seguim la pista de terra deixant a la dreta el Mas Nou. Aquesta pista dona accés a aquesta finca, la deixarem quan la corba es dirigisca a ella i seguirem per l'esquerra obrint una cancel·la metàl·lica. Farem aquesta operació alguna vegada més. Són tanques que posen perquè els animals no s'isquen, tan sols hem de tindre la precaució de tancar-les després de passar. Seguim la pista i deixem igualment a la dreta l'encreuament cap al Mas de Sant Joan, obrirem una altra cancel·la i continuarem per un camí entre carrasques fins al Mas d'Esteve, prou deteriorat. Sense deixar la nostra dirección, arribem a una xicoteta rambla, la Rambla de Caná, que remuntem uns 500 metres fins que es bifurca. Seguim per la dreta, obrim novament una altra cancel·la, seguim per aquesta bifurcació fins que eixim per l'esquerra per a ascendir fins a trobar la senda empedrada que ens condueix a l'Ermita de Santa Elena.
Deixem la façana principal de l'ermita a la nostra dreta i ascendim per un camí que prompte queda “tancat” en els murs de pedra seca típics de la zona. Aquest és, potser, el repit més pronunciat de la ruta, el que ens porta fins a l'Assagador d'Elena. El paisatge es torna un bosc d'aerogeneradors. En la següent bifurcació d'assagadors seguim per l'esquerra, l'Assagador del Mas de Pau, i un quilòmetre més tard arribarem a un altre encreuament d'assagadors, Mas de Pau amb el Corriol Nadala. En aquest lloc la senda enllaça amb el PR-CV 309 Villafranca-Castellfort i coincideixen tots dos en el seu recorregut fins al final. Seguim de front, deixant els aerogeneradors a la nostra esquena i descendint fins a creuar el camí de Vilafranca a Castellfort. Continuem descendint i agafem una xicoteta pista asfaltada i seguim cap a la dreta per una senda empedrada que s'encaixona entre roques. Continuem descendint ja amb la vista posada sobre el caseriu en el qual es troba l'Ermita de Santa Llúcia, arribem a una altra pista de ciment, donem la corba a la dreta i arribem a l'Ermita de Santa Llúcia. Voregem l'ermita, deixem el camí cimentat a dreta i esquerra i continuem per l'assagador en direcció al Mes de Senent. El deixem a la dreta i continuem igualment per la dreta en el següent encreuament i arribem a una creu de fusta que marca un altre encreuament d'assagadors. Seguim la nostra tendència de front i en descens, al poc deixarem a l'esquerra un abeurador de bestiar i un poc més endavant també a l'esquerra un grup de cases, el Mas del Barranc. Seguim de front, amb el tàlveg a la dreta. Si estem atents veurem a pocs metres de l'encreuament anterior una font a la dreta. Continuem ascendint pegats al tàlveg i buscant els aerogeneradors. És l'última pujada prolongada del recorregut. Una vegada en el serral seguirem de front. A la dreta deixem el Camí de Vilafranca a Castellfort, d'on vindria l'original traçat del PR-CV 309. La resta del recorregut és el recorregut primitiu. Planegem uns metres i girem lleument a l'esquerra a la recerca del barranc en el qual es troba la Font del Bruixeral. Passada aquesta font vam trobar un encreuament de sendes, continuem descendint per la dreta, a l'esquerra continua el PR-CV 332 a Portell de Morella. Acaba el nostre descens en la carretera CV 124 que cap a la dreta porta a Portell de Morella. Caminem a penes 50 metres i deixem l'asfalt per a seguir per una xicoteta senda a l'esquerra que ens conduirà al poble. Acabem el recorregut en la plaça de l'església.