Des de la Plaça de la Constitució prendrem direcció Sud per l'Avinguda de Jaume I, per girar en el primer encreuament a esquerra, pel Carrer Dos de Maig, per on passarem per la Casa de la Cultura de Montserrat. Continuem i prendrem el segon cap de carrer a dreta, per continuar fins a eixir de la població pel Carrer de Jacinto Benavente, en direcció Sud. Una vegada arribem al Camí de la Vereda el creuarem per continuar per un camí asfaltat que discorre entre els camps de cultiu cap al sud del terme municipal. Seguirem aquest camí, obviant els diversos camins secundaris que ens trobem, prenent com a referència la pedrera que veiem al fons. Creuarem un primer barranc, el barranc de la Font de l'Olm, i ens trobem amb una bifurcació al costat d'un dipòsit d'aigua, per la qual continuarem a dreta, sempre sense abandonar el camí asfaltat. Després de recórrer uns 1.000 metres arribarem a una bifurcació, al costat d'una torre d'alta tensió, en la qual continuem a dreta al costat d'un camp de tarongers a la nostra esquerra, i des d'on comencem a tindre vistes sobre la vall i Montserrat. Recorreguts uns quants metres, el camí passa a ser un camí sense asfaltar. Uns poc metres més i creuarem el Barranc dels Canyaes, on predomina la canya comuna (Arundo donax).
Seguim el recorregut entre camps de tarongers, deixant enrere totes els encreuaments fins a aconseguir, just en el punt que canviem de vessant, un encreuament amb un camí asfaltat; ací girarem a la dreta en sentit descendent. Esta part discorre al costat dels murs de pedra de bancals destinats a cultiu de secà. Després de recórrer uns 250 metres, arribarem a la bifurcació del sender, en el qual continuarem per la senda que ix a esquerra en sentit descendent i que ens portarà fins a les antigues mines de manganés. Es tracta de xicotetes labors disseminades en ambdues vessants del Barranc del Castellar, explotades des de finals del segle XIX i aconseguint el seu major apogeu en la dècada dels 40 del segle passat, pel benefici del manganés. Els marges de pedra vermellosa estan totalment foradats i formen galeries reforçades en els laterals, amb muralles de pedra en sec que poden endinsar-se fins als vint-i-cinc metres. En una dels vessants de l'explotació hi ha una caseta on es guardaven les ferramentes. Baixant pel vessant observem cinc xicotetes basses que estan canalitzades i enllaçades unes amb unes altres i que servien per a l'obtenció del metall mitjançant el procés de rentat. Molt prop de l'última bassa, encara podem observar xicotets munts d'escòria. Des d'este punt prendrem el Barranc de Pedrafoc en direcció Sud fins a aconseguir la pista sense asfaltar, que en l'actualitat s'usa per accedir a la pedrera. Continuarem per esta pista remuntant fins a arribar a la part alta del Barranc dels Castellars. Girarem a l'esquerra per passar-nos al Camí d'Entraisale . Pocs metres més endavant, en el primer gir que fa el camí cap a esquerres, prendrem una senda que ix a la dreta en sentit descendent que ens portarà fins a la llera del mateix Barranc. En breu creuem la llera del barranc per continuar pel sender que discorre pel marge esquerre del mateix. Ara discorrem per una zona caracteritzada per la presència de la vegetació pròpia dels barrancs torrencials de la nostra comunitat al costat de zones de conreu hui en dia abandonades. Just quan a la nostra dreta apareix un xicotet barranc, ho creuarem, i en l'altre marge, prendrem una drecera que ens portarà vessant a dalt, en direcció Sud, cap a l'altiplà de la Lloma Plana.
Passarem per una zona de matoll baix en el qual predomina la coscolla (Quercus coccifera), fins a eixir a un camí sense asfaltar el qual prendrem a esquerra per continuar pel mateix. No obstant això, si seguim a la nostra dreta, en direcció Est, arribarem a una àrea recreativa, situada a uns 400 metres, en la qual existixen diverses taules de pícnic i un abric amb informació relativa al Castell dels Alcalans, on podrem parar a menjar alguna cosa.
Continuem pel camí que recorre la Lloma Plana, en direcció Oest, passant al poc al costat de la Microreserva 'La Lloma'. Pel camí, en breu, just en el punt més elevat de la Lloma, ens trobarem una Jaça, un tipus de construcció agrícola de ' Pedra en Sec' construïda amb les pedres que es treien de les terres quan les netejaven per conrear i que deixant espais en el seu interior servien per a refugi dels conills.
Des d'este punt tenim unes vistes àmplies sobre l'entorn de tots dos valls. Continuant pel camí arribarem a un punt on existix un panell informatiu relatiu a la història del Castell dels Alcalans. A partir d'ací, ja tenim a la vista el Castell. Prendrem el sender que gira a esquerra en sentit descendent fins a arribar al serral. En aquest punt, continuant uns 300 metres arribem al Castell dels Alcalans, la visita del qual és obligatòria i molt interessant, gràcies al recorregut interpretatiu que es va realitzar després d'una xicoteta intervenció arqueològica.
Després de visitar el Castell, tornarem sobre els nostres passos fins a arribar de nou al Collado, prenent esta vegada el sender de baixada que va en direcció Sud, fins a arribar a la llera del riu Magre, després de deixar enrere l'antic camí de ferradura pel qual s'accedia al Castell, del qual encara podem observar el mur de pedra de la seua arrencada. En este punt, girem a dreta per seguir per una senda que discorre pel marge esquerre del riu. No obstant això, tenim la possibilitat de desviar-nos a l'esquerra per visitar el paratge de la Cova Fumada. En aquest tram la vegetació canvia, predominant el bosc de ribera, destacant la presència de Baladres (Nerium oleander) i Canyes (Arundo donax). El sender s'apropa i s'allunya de la llera podent gaudir de la refrescant visió de l'aigua al llarg del recorregut. Haurem de tindre en compte que este tram del sender podria ser intransitable els dies de pluges en els quals la llera puja considerablement.
En arribar al Barranc de Pedrafoc, creuem i eixim per continuar pel camí sense asfaltar, en direcció Nord, i en sentit ascendent. Este tram discorre per una de les zones més degradades del sender, conseqüència de l'acció humana, ja que passarem al costat de l'abocador i la pedrera, la qual predomina en l'entorn, sent visible pràcticament des de que eixim del nucli urbà de Montserrat.
En breu, arribem al punt de bifurcació del sender, on a l'anada girem per anar a les mines de manganés. En este cas, continuarem pel camí asfaltat, seguint el mateix camí que vam fer a l'anada, fins a arribar de nou al nucli urbà de Montserrat.
