El punt de partida és en la travessia de La Llosa de la carretera nacional 340, al costat de la parada d'autobusos. Des d'ací, ens dirigim al c/ Vall d´Uixo que es troba cap al Nord-est del punt de partida i caminem en direcció est per aquest carrer, avançant cap al centre del casc urbà.
Arribem a la plaça d'Espanya, centre del casc urbà. En la plaça d'Espanya, podem observar les façanes de diverses cases típiques d'estil modernista, construïdes en la primera meitat del s. XX, així com, la font pública construïda de pedra grisa de Pulpis.
Eixim en direcció nord pujant pel c/ Calvari, al final del mateix, girant a la dreta fins a una plaça, podrem gaudir de les vistes sobre el casc urbà de La Llosa i les terres del seu entorn, i si ascendim un xicotet tram de vial, en direcció nord, fins al mirador situat al costat del dipòsit d'aigües potables que distingirem pels seus murs de pedra, podrem gaudir de magnífiques vistes sobre La Plana, especialment del paisatge de la marjal i de la costa.
Descendint el xicotet tram recorregut, arribem al c/ Maestro Francisco Molina anant en direcció oest i agafem la primera travessia a la dreta que és el c/ Goya.
Seguim pel c/ Goya en direcció nord i al final del mateixa trobem un espai públic obert enfront del camp de futbol municipal. Dirigint-nos a la dreta de l'entrada comencem l'ascens a la Muntanyeta del Calvari en direcció NE.
Caminem per la senda vorejant el camp de futbol. En la muntanyeta del Calvari, entre els afloraments de roques calcàries, observarem una vegetació adaptada a aquests sòls pobres i secs. Resulta destacable la presència d'una planta que, a la Comunitat Valenciana, ve associada a antics poblaments i fortificacions que és el ' anagyris foetida', coneguda en la zona com 'Tramusera broda', és una planta tòxica de la qual es diu que antigament podia servir o bé per a impregnar les armes de verí o per a fabricar fletxes de ballestes.
Continuem per la muntanyeta del Calvari en direcció nord, fins que, en descendir de la mateixa, ens trobem enfront de la font de La Llosa, que és una important deu que serveix des de temps immemorial per a regar les fèrtils terres de La Llosa i del contigu municipi de Xilxes. Si volem veure un magnífic exemplar centenari de ' ceratonia síliqua', garrofera, ens dirigirem un poc cap a l'oest i el veurem després de la paret del frontó municipal. Després d'admirar aquell vell arbre, d'ampli i retorçat tronc, la llavor del qual o garrofín pesa el famós quirat, tornem sobre els nostres passos cap a la font de La Llosa (Font Redona).
Avancem en la ruta i marxem al costat de la séquia major en direcció sud-est, entrant en el Paratge del Carcau, fins a arribar a un camí asfaltat, pel qual descendirem cap a l'est uns metres per dins del paratge municipal, al costat de l'antiga via Augusta. Veurem a la nostra dreta un estany amb peixos i cap a l'esquerra la zona condicionada per a l'esplai i adaptada per a la realització de paelles i barbacoes. Allí trobarem també una construcció amb coberta piramidal coneguda com la Fonteta, la qual té un basament probablement de l'època romana.
Anem ara cap al sud per a arribar a la Font del Carcau, on s'emplaçava un antic molí. Allí veurem unes grans lloses i dos queixals del molí. En una d'elles s'aprecien gravats de jocs de notable antiguitat. Probablement també els legionaris romans es van entretenir jugant al fresc produït per l'arbreda i les aigües que amenitzen i donen riquesa a aqueix paratge. A la part superior d'aqueix molí arribava l'aigua per un antic canal i s'aprofitava el salt d'aqueixes aigües per a moure els queixals.
Seguirem ara cap al sud marxant de nou al costat de la séquia major, i eixim de nou a la via Augusta en la C/ Séquia, circularem un tram sobre la reixeta que la cobreix i deixa veure el discórrer de les aigües en una notable longitud. A la nostra esquerra deixarem els antics safaretjos al costat dels quals passarem.
Avançant en direcció sud trobarem a la nostra esquerra les piscines municipals i a continuació el Parc del Xop. A l'entrada del parc ens podem asseure en uns grans carreus de dura pedra grisa-blavenca que alguns consideren han de procedir d'una important construcció de l'època romana. Des d'allí, mirant cap a l'oest observarem el campanar de l'església Parroquial El Salvador s. XVII., la seua façana principal va ser restaurada en el 2008. En el parc El Xop, podem fer un descans mentre contemplem els peixos i aus de l'estany que hi ha en el mateix.
Continuarem cap al sud per la c/ Séquia, que segueix la direcció de l'antiga via Augusta i després d'arribar a una glorieta enjardinada girarem en direcció est, pujant el pont del ferrocarril i després el de l'autopista AP-7. Des de l'alt d'aquests ponts gaudirem de bones vistes sobre els camps de cultiu, majoritàriament de cítrics.
Veurem també cap a l'est la zona humida denominada Marjal d'Almenara-La Llosa, cap a la qual ens dirigirem per un camí que és alhora via pecuària, conegut com a camí 'Caminás de Cabrera'. Quan seguint aquest itinerari observem que a banda i banda desapareixen els horts de tarongers i vegem camps destinats a cultius hortícoles, és perquè haurem arribat a la marjal. La Marjal d'Almenara–La Llosa, forma part de la Xarxa Natura 2000 i és 'Zona Humida Catalogada'.
Ací el paisatge és molt diferent als vists anteriorment, els arbres escassegen, el terreny és pla i la vegetació és pròpia d'un nivell freàtic alt, que es manifesta tot l'any en les séquies, i a la tardor-hivern aflora convertint aquesta zona en una albufera, on multitud d'aus aquàtiques, limícoles, i fins i tot rapaces apareixeran a la nostra vista per tenir allí el seu hàbitat i aliment. Fàcilment observarem fotges, ànedes, entre els quals abunden i destaquen els ànedes reials o 'coll vert', polles d'aigua, garses, etc. i si tenim sort algun blauet i entre les rapaces: xoriguers, aguilons i també àguiles calçades si l'època de l'any és l'adequada.
Anirem pel camí asfaltat fins que creuarem un pont a la nostra esquerra per a, a partir d'ara, caminar pel sender per als vianants, amb paviment de llasts compactats, en direcció est, és a dir, cap a la costa. A la nostra dreta sempre veurem la séquia major. Arribarem a camps destinats al cultiu de l'arròs i al cap d'un poc més d'1 quilòmetre tornarem a creuar la séquia major a través d'una passarel•la i seguirem en direcció est pel 'Caminás de Cabrera', camí asfaltat, fins a arribar a un altre perpendicular conegut com a Camí del Serradal. Per aquest altre camí, anirem en direcció nord tornant a creuar la séquia a través d'un pont, i res més creuar-ho girarem cap a l'est marxant en paral•lel a la séquia en direcció a la costa. Ací les séquies són amplis canals on l'aigua abunda en qualsevol època de l'any per ser desguàs de la marjal. És una zona on tradicionalment s'ha practicat la pesca de l'angula.
Arribarem a les comportes que hi ha en la séquia i seguirem fins a un pont de fusta i ja sentirem la gran proximitat el mar. Ens dirigirem a la platja, on podrem passejar per la passarel•la de fusta que discorre per la restinga litoral en paral•lel a la costa i podrem gaudir de la tranquil•litat d'una de les escasses platges verges del litoral mediterrani espanyol.
