Des del casc urbà de la Romana, en el Carrer Major, 1 abandonarem la població pel sud, dirigint-nos cap al Parc Dr. Pérez López,i després de creuar la carretera CV-840. Arribarem a el Barri de San Antón (Les Coves), passant al costat de l'ermita, així com a les diverses cases i coves que formen aquesta pedania. D'aquesta forma confluirem en una cruïlla de camins. Prendrem el camí central, en component sud, i entre camps de vinyes arribarem a un camí transversal pel qual, girant a la dreta (O), ens endinsarem per la Rambla Fonda en la partida rural de la Boquera.
El nou camí, asfaltat, coincideix amb el Camí Vell de l'Alguenya, i discorre pel jaç de la Rambla Fonda a través de la partida de la Boquera. Sobrepassades unes xicotetes i abandonades pedreres en el mateix jaç de la rambla, poc abans de les casetes del Pou d'Aigua de la Boquera, haurem de abandonar la llera de la rambla i el camí asfaltat, girant a l'esquerra (SOTA) per a seguir el camí de la Font del Cucarró.
Pel nou camí ascendirem suaument entre coves i tradicionals cases de camp, endinsant-nos en la partida rural de l'Umbria Baja d'Algayat. A la nostra dreta, flanquejant el camí, podrem contemplar una singular séquia construïda amb lloses de marbre roig, tan abundant en la zona; interessant obra hidràulica per la qual es transvasa l'aigua procedent de la Mina i emmagatzemada en una bassa, als peus de la serra, fins a les xicotetes hortes i els aljubs de les diverses cases i coves del paratge, repartiment que es distribueix ancestralment i de forma comunal per tandes periòdiques.
Enfront de nosaltres podrem contemplar l'esplendor de l'ombria de la serra, sobreeixint entre el dens bosc de pins i coscolls, la gran penya rocosa de la Penya la Mina i a la seua esquerra, d'elevació una mica més modesta, la Peña Chiqueta.
D'aquesta manera arribarem a la bifurcació de la Font del Cucarró. Encara que el camí principal, cap al cim de la serra, és el de l'esquerra, nosaltres prendrem el secundari de la dreta, dirigint-nos cap a unes cases immediates, des d'on un curta sender ens conduirà fins a la Font del Cucarró. Bonic racó al peu de la serra, amb font sota un petit rafal que aboca, o abocava, el fil d'aigua que constantment rajava, a un enorme safareig de pedra tallada. Des d'on passava a emmagatzemar-se a una característica bassa circular.
Seguirem el recorregut per un sender que ix darrere del safareig, pel qual remuntarem una lloma poblada de pins. Així connectarem de nou amb el camí que deixem poc abans de la font.
En l'ascens per l'ombria de la serra els últims bancals conreats amb ametlers i oliveres donen pas a la vegetació natural, cada vegada més frondosa, podent apreciar racons de bosc mediterrani ben format, on el pi blanc, espècie arbòria dominant, i els coscolls, alternen amb savines, arboços, ginebres, coscoll, llentiscle, bruc, botja, heura, lligabosc..., i espècies aromàtiques entre les quals destaca el timó i l'espígol.
Davant una bifurcació transversal, amb mur de pedra enfront de nosaltres, optarem per seguir el camí de la dreta(O). A continuació planejarem i descendirem lleugerament, arribant a una bifurcació, encreuament de la Peña la mina (esquerra, S) i del Barri d'Algayat (rectes, O). Des d'aquest punt girarem a l'esquerra (S) i ens dirigirem fins als últims bancals més elevats, on existeix un petit esbós de coscolls en la base de la serra.
Des d'aquest punt per bonic sender, ascendirem vorejant els nombrosos pedreguers que es desplomen des dels espectaculars farallons del cim, dirigint-nos, com a referència, cap a uns forats existents al peu de les parets rocoses. Seguint la senda, el flanquegem cap al SE, ascendirem entre tarteres i coscolls fins al serral oriental, en el cordal de la serra, on connectarem amb el PR CV-281 procedent de la Canalosa.
Des del serral girarem a la dreta (O) i per traços de sender, just per sota els tallats meridionals de l'esperó, anirem remuntant amb precaució el duríssim repetjó que ens conduirà fins al vèrtex geodèsic que assenyala el punt culminant d'aquesta insòlita, elegant i aeri cim: la Penya la Mina.
