Els camins del Desertés es un sender de xicotet recorregut entre la Pobla Tornesa i el Desert de les Palmes que aprofita antics camins i vies pecuàries que, des de sempre, usaven els habitants de la Pobla i dels pobles veïns per comunicar-se.
Aquest sender homologat serà el primer que tindrà la Pobla Tornesa i el segon del Paratge Natural del Desert de les Palmes.
El traçat del sender resseguirà dos dels principals camins que històricament han comunicat la Pobla Tornesa amb el seu terme municipal i els termes veïns. D’una banda, hi ha el camí Vell del Desert que era, i és, la via més directa entre les poblacions de la Pobla Tornesa i Benicàssim; el darrer tram coincideix amb l’assagador de la Barona, via pecuària amb categoria oficial de canyada reial. D’una altra, hi ha el camí de les Santes, que permet la comunicació dels habitants de la Pobla Tornesa i Orpesa, passant pel santuari de les Santes, ja al terme de Cabanes.
El PR permetrà la connexió entre aquests dos camins tradicionals mitjançant un sender excursionista que, des de fa anys, ressegueix la carena de la serralada del Desert de les Palmes, amb excel·lents vistes, tant sobre la mar, com sobre les muntanyes de les comarques de l’interior (serra de Borriol, serra d’en Galceran, Penyagolosa...) i l’antiga senda de l’Ermita (documentada en mapes de l’IGN de 1938 i 1942).
El sender, doncs, reuneix en un sol itinerari els tres camins principals que unien la Pobla Tornesa amb el Desert de les Palmes; d’ací el nom del sender: Els camins del Desert.
La principal actuació que es preveu realitzar amb l’homologació del sender és la recuperació de dos camins tradicionals ara desapareguts de la cartografia oficial actual. El primer és l’antic camí Vell del Desert, en alguns trams empedrat i en l’actualitat perdut per la vegetació. Aquest camí, encara en la memòria de les persones majors del poble, està perfectament documentaten mapes i plànols antics, com ara les planimetries elaborades per l’Institut Geogràfic i Estadístic (ara Institut Geogràfic Nacional IGN) el 1909i el 1938; els mapes de l’IGN de 1938i 1942(full Villafamés; escala 1.50000); el plànolde l’ICONA de 1973, i encara en els fulls del cadastre que es conserven a l’Ajuntament de la Pobla Tornesa (vegeu-ho en l’Annex IV). Ara bé, ja no consta cap traçat d’aquest camí històric en els actuals mapes de l’ICV ni en les dades cadastrals consultades a l’Oficina del Cadastre de Castelló ni tampoc en els visors de l’Oficina Virtual del Cadastre. I el fet més important: com que la situació actual d’abandonament en fa impossible el trànsit, si no s’actua immediatament, acabarà per perdre’s.
Cal remarcar que, gràcies a l’actuació de l’Ajuntament de la Pobla Tornesa, l’antic Camí Vell del Desert ha estat recuperat durant el mes de novembre de 2011 i ara ja s’hi pot caminar.
El segon cas és la senda de l’Ermita, anomenada així en els mapes citats (les planimetries de 1909 i 1938, i els mapes de l’IGN de 1938 i 1942). Aquest antic camí puja des del Collet (al camí de les Santes) fins a l’ermita de Sant Miquel, al cim mateix del Bartolo. Aquesta senda sí que està utilitzada pels excursionistes actualment, però tampoc consta en la cartografia oficial més recent.
Només cal remarcar que en el disseny d’aquest sender s’ha atès completament la legislació que regula la creació d’un sender homologat i el respecte absolut al medi natural i a la normativa que el preserva (afeccions als parcs naturals); s’ha presentat a la directora del paratge natural del Desert de les Palmes (febrer de 2011) i s’ha consultat a la Direcció Territorial de Medi Ambient tot allò relacionat amb les vies pecuàries.
Característiques generals i estructura
Aquest sender circular té 16.177 m de longitud i 463 m de desnivell net (552 de desnivell acumulat) parteix de la Pobla Tornesa i toca també els termes municipals de Benicàssim i Cabanes.
Disposa de dues variants; la més llarga és la variant del mas d’Huguet, de 2.118 m (temps aproximat 27 min), que salva la relativa dificultat que suposa pujar al cim del Bartolo per la carena del Cantal Gros (240 m de desnivell acumulat); l’altra variant, més curta (170 m), comunica la senda del Collet amb el camí de les Santes (també al Collet) i permet acurtar tot el recorregut 4.275 m (51 min).
També hi ha previstes dues derivacions, una que connecta amb l’àrea recreativa de l’autovia CV 10 (632 metres - 8 minuts) i una altra ja al final del recorregut (136 metres - 2 minuts) que permet visitar la carrascamonumental que hi ha a la Pobla Tornesa. La suma del sender principal, les variants i les derivacions fa un total de 19.233 m.
El temps aproximat que costa recórrer el traçat del sender principal és de 4 hores.
La dificultat és mitjana; cal remarcar que la pujada al Bartolo des del coll de la Mola pot suposar certa dificultat a persones no experimentades, pel fort desnivell de l’inici (174 m d’altitud en 587 m de recorregut) i alguns passos amb certa dificultat.
Enllaços
Aquest sender enllaça amb la Via Augustaal punt d’inici, a la plaça del Portal de la Pobla Tornesa. També es podria crear una connexió amb el PR-CV 397 que ix de Benicàssim i volta les Agulles de Santa Àgueda, de manera que es podria connectar la Pobla Tornesa i Benicàssim per senders homologats.
El punt de partida és la plaça del Portalde la Pobla Tornesa (accés per l’autovia de la Plana CV 10, eixida 30 des del sud i eixida 33 des del nord).
Altres punts d’eixida alternatius, als quals es pot arribar amb vehicle particular:
Àrea recreativa de l’autovia CV 10, eixida 30.
Ermitori de les Santes (accés per la carretera CV 148 de Cabanes a Orpesa).
Descripció per trams
Tram 1. De la Pobla Tornesa al Coll de la Mola; conté la derivació a l’àrea recreativa de la CV 10.
El sender ix de la plaça del Portal de la Pobla Tornesa, on coincideix amb la Via Augusta, la qual, oficialment, és una via pecuària classificada com vereda del Camino de los Romanos. Allí mateix, al pati del palau dels barons hi ha un mil·liari romà.
El sender ix pel carrer del Coll de la Mola; travessa el riu de la Pobla per damunt d’un antic pont de pedra i l’autovia CV 10 per un pas subterrani. Continua per la vora de la CV 10; deixa a l’esquerra la pista forestal del Desert on hi ha un panell informatiu (amb errors) del Paratge Natural, travessa el camí del Burgar i entra en una pineda per on passa el camí que s’ha partionat i fitat com d’ús públic amb la creació de l’autovia CV 10.
Poc abans d’arribar al barranc del Burgar, a mà esquerra i pel costat d’uns bancals treballats, connecta l’antic camí Vell del Desert. En aquest punt la vegetació i l’abandó han ocultat el camí fins a l’actuació de l’Ajuntament de la Pobla Tornesa. Gràcies al treball de recerca amb cartografia històrica i a tècniques de georeferenciació mitjançant GPS, s’ha identificat l’antic recorregut i i s’ha pogut rehabilitar.
En aquest camí Vell es poden diferenciar clarament dues parts; la primera, comença en aquest punt al costat de l’autovia i, al principi, per les obres d’un gasoducte i d’una línia d’alta tensió ha estat pràcticament destruït; després s’endinsa en un bosc però de seguida apareixen les parets de pedra seca que en delimiten el recorregut fins al Burgar, on ix a un camí en bon estat; la segona part discorre quasi totalment per bosc i s’ha convertit en una senda de caçadors que s’ha redefinit d’acord amb les dades de la cartografia.
El camí Vell del Desert entronca amb el camí del coll de la Mola o de les Talaies, el qual coincideix amb el traçat de l’assagadorde la Barona, via pecuària classificada oficialment com a canyada reial.
A partir d’aquesta cruïlla, on també ix una senda neta i ben marcada a la dreta (cota 469 m) que ens conduiria a la Magdalena i a Castelló de la Plana, el camí Vell del Desert es converteix en una senda excursionista fins al coll de la Mola, on queden restes del traçat històric.
En arribar al coll de la Mola ens trobem la pista forestal del Desert que ix de la Pobla. A la vista del caminant apareix, en primer pla, el castell de Montornès i, al darrere, la mar Mediterrània; més enllà tota la plana de Castelló.
En aquest punt, l’assagador de la Barona davalla cap a Benicàssim convertit ara ja en la carrerassa del Mas dels Frares (per a la toponímia oficial castellanitzada vereda del Mas de Los Frares) i Els camins del Desert inicia la pujada a la carena de la serralada o agafa la variant del mas d’Huguet.
Tram 2. Del coll de la Mola al cim del Bartolo per la carena de la serralada.
Un tros d’aquest recorregut correspon a part de la ruta 2creada per l’autoritat del Paratge Natural del Desert de les Palmes.
Aquest tram té un desnivell acumulat de 240 m en 3.030 m.
Arranca del coll de la Mola i enfila una forta pujada fins al Cantal Gros (698 m). El sender va per la carena que separa els termes municipals de la Pobla Tornesa i Benicàssim i disposa de vistes sobre la mar, a la dreta, i sobre les comarques de l’interior fins al Penyagolosa, a l’esquerra. En dies clars es veu tot el golf de València, el cap de Sant Antoni i les illes Columbretes.
Fins arribar al Bartolo, on acaba el tram, cal pujar i baixar diversos colls, entre pinedes de pinastres i ginebrons; és la senda de la carena. Abans, però, es troba la nova creu del Bartolo, de 18 m d’altura, envoltada per altres construccions i antenes de telecomunicació.
Al capdamunt del tossal més alt de tot el Desert, el Bartolo (729 m), es troba l’ermita de sant Miquel envoltada de construccions modernes i més antenes.
Les vistes augmenten a 729 m: les Agulles de Santa Àgueda i la serra d’Orpesa, al nord; la plana de Castelló amb les ciutats més importants: Benicàssim, Castelló, Almassora, Vila-real, Onda... fins a la serra d’Espadà, al sud. Enfront i als peus del senderista: la mar i tot el vessant marítim del Desert de les Palmes, amb el Convent Vell i el Convent Nou; les ermites, que s’estenen per tot arreu; el castell de Montornès; les urbanitzacions de la costa... A l’esquena, la serra de les Santes i el pla dels Avencs, més pròxims; el barranc de la Creu, per on davalla el sender cap a les Santes; la Pobla Tornesa, Cabanes, la Vall d’Alba... tot el pla de l’Arc; més enllà, la serra d’en Galceran, la serra d’Irta, el Montsià, i els ports de Tortosa i la tinença de Benifassà; i l’extrem més alt: el Penyagolosa.
Tram 2.1. Variant del mas d’Huguet. Des del coll de la Mola fins molt prop de la Creu del Bartolo. Actualment, en part, coincideix amb la ruta 1 creada per l’autoritat del Paratge Natural del Desert de les Palmes.
Aquesta variant ha estat creada per servir d’alternativa senzilla al pas per la carena del Desert: només té 5,48 m de desnivell acumulat en 2,24 km. Comença just al coll de la Mola, cap a la dreta des de la bifurcació amb la senda que puja per la carena. Aviat les vistes sobre la plana de Castelló es van ampliant cap a Benicàssim. Aquesta senda, fins que desemboca al camí del mas d’Huguet, aprofita antics trams d’empedrat lateral que la subjecten al terra; després, es converteix en un camí, a l’esquerra del qual, abans d’arribar al mas d’Huguet, es poden veure dos surers, testimonis dels que abans s’escampaven per la serralada.
El sender continua en direcció al Bartolo; ignora un camí a la dreta que porta al centre d’informació de la Bartola i, després, entronca amb el camí asfaltat que puja al cim des del Convent. Per aquesta variant cal fer, doncs, alguns metres d’asfalt. Abans d’arribar al cim, cal descartar el sender que hi arriba per la dreta des del Monestir i, poc després, cal agafar la primera senda a l’esquerra, on connecta amb el sender principal que ha recorregut la carena del Desert.
Tram 3. Des del Bartolo fins a les Santes
Tram 3.1. Des del Bartolo fins al Collet: la Senda de l’Ermita
Actualment, recorre, en part, la ruta 3creada per l’autoritat del Paratge Natural.
Des del cim del Bartolo es baixa cap a la Creu, però abans d’arribar-hi, cal agafar una senda a la dreta que recorre, davallant lleugerament, la capçalera del barranc de la Creu. Ens trobem una cruïlla que cal seguir a l’esquerra –a la dreta faríem cap a les Bassetes de Ferrara i podríem connectar amb la pista de les Santes.
El pronunciat desnivell que inicia el sender a partir d’aquest punt es veu alleujat pels llaços, on encara queden restes de l’antic empedrat; en alguns punts, el bosc de pinastres i l’exhuberant vegetació converteix el sender en un túnel vegetal. Les vistes han canviat substancialment: al davant del senderista apareix la Pobla Tornesa, el pla de l’Arc i el reng muntanyós de l’interior de Castelló fins al Penyagolosa.
El sender, conegut des d’antic com senda de l’Ermita, davalla fins als 400 m del Collet, on es pot continuar cap a la dreta, a les Santes, o cap a l’esquerra, a la Pobla. La variant del Collet és molt breu: a penes 170 metres que es fan en un parell de minuts i permet escurçar el trajecte, ja que s’aniria a la Pobla directament sense passar per les Santes.
Tram 3.2. Des del Collet a les Santes
El sender continua planejant a la dreta, per la zona d’ombria de les Morenes. La vegetació és molt densa: bruc, romer, arbocer, marfull... fins que desemboca a la pista forestal de les Santes, que cal agafar a l’esquerra; abans, però, s’ha travessat el barranc del Racó dels Pardos, on hi ha la font que porta aigua a Cabanes. Des de la pista, que té un desnivell considerable, es pot veure el Pinar Negre, a l’esquerra abans d’arribar a les Santes, i, més enllà, el pla de Cabanes, on desemboca el barranc de les Santes, que resseguim per la dreta fins a l’ermita.
El punt neuràlgic de les Santes és l’ermita, al voltant de la qual hi ha l’àrea recreativa, l’aparcament, la font (amb antics llavadors) i considerables exemplars de plataners i lledoners. A la part d’enfront del santuari reïxen dos roures i un pi blanc especialment gran.
Tram 4. Des de les Santes a la Pobla Tornesa
Per la part posterior de la casa de l’ermità, just on hi havia el monumental om de les Santes –ara només en queda la soca—, ix el camí que, pujant, s’enfila en direcció a la Pobla.
Aquest camí marca el límit del Paratge Natural del Desert i ressegueix la ruta 3creada per l’autoritat del Paratge Natural.
El recorregut correspon totalment al camí tradicional de les Santes, que connectava, per aquest santuari, la Pobla amb Cabanes i amb el camí de la Fusta, antiga via de comunicació entre les comarques de l’interior de Castelló i la mar d’Orpesa.
El camí discorre entre bancals de conreu, majoritàriament ametlers, vinyes, oliveres i garroferes. De fa uns anys també es conreen, sense massa èxit, tarongers. Cal remarcar, abans del Collet, l’aflorament paleozoic de pissarres i un rodal de bosc entre el qual ressalta, a l’esquerra del caminant, una carrasca de grans dimensions.
A partir del Collet, on es pot connectar amb l’accés més directe al Bartolo, el camí està asfaltat fins a la Pobla. Els marges de pedra seca, en molts casos abandonats, ens indiquen que antigament hi havia una extensa zona de conreu, que encara perdura en alguns punts amb oliveres i ametlers.
Després de travessar el barranc de la Porquereta i una petita pineda, la Pobla Tornesa apareix a la vista. Cal continuar pel camí asfaltat i descartar diversos accessos a finques i a partides del terme municipal. Per arribar a la Pobla cal travessar l’autovia CV 10 per un pas inferior i, abans de passar el riu de la Pobla per un pontet on hi havia l’antic assut, cal girar a la dreta i, en només dos minuts (136 m), contemplar la carrasca de Pellicer (Quercus ilex, d’aproximadament 250 anys), sens dubte la més gran de tot el Desert de les Palmes. (Des de la carrasca, ja fora del recorregut previst en aquest PR, es pot anar en pocs minuts a la zona recreativa del Bassot.)
El retorn al poble es fa pel carrer de l’Assut, per un passeig arbrat. Seguint el carrer del Raval i el carrer d’Enmig s’arriba al punt de partida a la plaça del Portal. |
