Si ens situem en la Plaça de l'Ajuntament al capdavant tenim, la travessia per on hem de seguir per a arribar a la façana de la Torre Església des d'ací seguim per la mateixa travessia i arribem a la Font de Murla, al final d'aquest carrer trobem la pujada del calvari just al costat d'uns bells xiprers, lloc en el qual es trobarà el panell informatiu voltegem a la dreta i recorrem les estacions del Calvari, que en aquest cas no són una penitència si no un calfament per a la pujada aeròbic que ens espera, xiprers a la dreta i pins a l'esquerra flanquegen els nostres primers passos costa amunt.
Arribem a un encreuament que no prenem, i seguim les estacions del calvari, fins a la número tretze, en ella prenem ja la senda que va a la dreta, senda aromatitzada pel romer en flor a l'hivern, acolorida per l'argilaga amb el seu groc intens, el bruc mostrant el marró vermellós de les seues flors ja quasi seques, estepa negra, coscolla, arç negre 'raimet de pastor', pins i alguna garrofera o olivera, ens acompanyen en el camí fins a l'Ermita de Sant Sebastià, a aquesta es pot arribar també amb cotxe perquè està comunicada amb una pista que porta fins a la carretera de Murla a l'Aigualir . Des de l'ermita gaudim de bones vistes emmarcades per uns grans pins i en els dies calorosos d'estiu aquests i els bancs de fusta ens proporcionaran un lloc ideal per a xarrar o fins i tot fer un berenar. En aquesta ermita se celebra una de les festes més assenyalades de la localitat que reuneix tant als habitants de Murla com a tots els familiars d'aquests.
El fàcil ja està fet ara ve una bona costa que ens conduirà a la creu, entre pins i bosc baix comencem a pujar. A poc a poc va clarejant el bosc de pins i va sent substituït per matoll, coscolla, ginebre, margalló, romer i arribem a la creu o Penya del Migdia, des d'ella contemplem a vista d'ocell la localitat de Murla el traçat dels seus carrers, les reixes de les seues cases i edificis, els patis i al voltant, cultius d'allò més variats, oliveres, ametlers, tarongers. Des de la creu fins al cim ens queda un bon tros aquest entranya una mica de dificultat sobretot a l'hivern cal anar amb compte perquè caminem en molts trams sobre roca que amb la humitat és una miqueta esvarosa cal anar amb compte. Després d'un fort ascens arribarem al Corbellot i d'aquest al Penyó Roig, des del cim contemplem als nostres peus: El riu Xaló, les muntanyes: El Seguili punts característics com: El Castellet, la localitat d'Orba, el parc natural del Montgó a l'est, Segaria al Nord-oest, el Carrascal al sud i la mar en l'horitzó.