El recorregut comença en el quilómetre 15,2 de la CV 585 d'Enguera al Caseriu de Benalí. En direcció a aquest caseriu i a la dreta trobem el panell explicatiu de la ruta del qual és complicat extraure la informació pel seu deteriorat estat.
Iniciem la ruta en lleu descens en direcció nor-nord-oest per una pista de terra molt còmoda entre pins adults i bosc baix. A uns 640 metres de distància de l'inici i a la dreta trobem restes d'un corral. Poc més endavant circulem de manera paral·lela a unes terrasses de calcària i el que podria ser una antiga calçada o corriol. Fins a aquest punt se succeeixen grotesques marques de continuïtat del SL gravades en pins i pedres a banda i banda del recorregut. És difícil perdre's.
Després d'un breu descens, més pronunciat de l'habitual fins ara, i en una corba a l'esquerra, trobem un encreuament i un pal indicatiu amb dues fletxes en no gaire bon estat: A la dreta Puntal del Gallet; a l'esquerra SL-CV 005. Font 300m. Seguim cap a l'esquerra i a pocs metres veiem al davant en dos pins aspes verdes i blanques i cap a la dreta la continuïtat de la nostra sendera per una senda estreta que continua descendint. Anem directes al Barranc del Gallet.
Se succeeixen les poc elegants marques de la sendera per la senda estreta, pedregosa a vegades, que condueix directament al centre del Barranc, el punt més baix del recorregut. Ací trobem un preciós abric orientat quasi al migdia. Comencem a eixir d'aquest per la cornisa horitzontal més orientada al Sud. A vegades la senda es tanca molt pel seu escàs ús i per la vegetació que ha crescut sobre ella.
A poc a poc es va obrint el paisatge. Ampliem la visibilitat al llarg d'aquesta cornisa fins que girem a l'esquerra, ascendim per una corda subjecta a un margalló, ens enfilem a una cornisa superior i agafem la vertical fins a un abric més orientat al migdia que el centre del Barranc del Gallet.
L'eixida d'aquest abric és similar a la del Barranc. Continuem cap a la dreta, la senda està coberta de vegetació en nombrosos trams. A no molta distància i amagada entre la mala herba hi ha un senyal de continuïtat que ens indica seguir a l'esquerra i de manera ascendent. No s'aprecia bé la marca però a l'esquerra veiem una fissura d'eixida del barranc, la definitiva.
Estem a dalt i fora del barranc i davant nosaltres i a la dreta segueix la senda fins trobar-se amb una pista no gaire freqüentada que seguim també cap a la dreta. Les marques se succeeixen al llarg de tot el recorregut. No hi ha manera de perdre's.
Accedim a una pista més ampla i més transitada. Trobem enfront de nosaltres un pal que indica cap a l'esquerra La Canyada Reial d'Almansa i la continuïtat del SL-CV 005. Seguim en aquesta direcció per la pista que en principi té un pendent pronunciat. Prescindim de qualsevol encreuament i seguim aquesta pista fins a trobar perpendicular a nosaltres la Canyada Reial d'Almansa. Aspes a la dreta i de front. Un pal amb tres indicacions: La primera fa referència a la Canyada Reial; cap a l'esquerra marca Chella i Bolbaite i la tercera, indica cap a l'esquerra La Venda a 1.500m i nostre SL-CV 005. A la distància indicada i a l'esquerra trobarem la indicació a la Casa de la Venda. Anar a visitar-la i tornar a aquest punt suposa només mig quilòmetre més de recorregut i les vistes compensen. És una antiga masia amb corrals, pou, forn, etc. mitja derruïda.
Seguim la Canyada Reial, deixem camins a dreta i esquerra, entre altres a l'esquerra i a uns 600m un que condueix a la Casa de la Venda. La Canyada és àmplia i no porta a dubtes.
En un moment donat veiem al fons la carretera CV 585, 100m abans d'aquesta i a l'esquerra hi ha senyals de continuïtat de la nostra sendera en dos pins i una senda que s'endinsa entre ells (via de fugida). A poca distància està la citada carretera CV 585, que creuem fins a un pal indicatiu (via de fugida) que hi ha a l'altre costat. A la dreta indica Cases de Benalí a 2km, Enllaç amb GR 7 a 800m, i a l'esquerra, la nostra adreça, Cova Teresa SL-CV 005.
La senda en breu ens porta a un camí perpendicular. Cap a l'esquerra condueix a la carretera comarcal. Seguim a la dreta. Veiem a poca distància un senyal de continuïtat en un pi que ens deixem a la dreta. També en poc temps i sense perdre de vista les marques, arribem a un xicotet clar en el bosc, un encreuament que cap a la dreta està marcat amb una aspa i cap a l'esquerra amb un senyal de continuïtat.
També a poca distància arribem a un altre encreuament, un camí perpendicular a la senda que trepitgem. Trobem de nou una vasta marca de gir sobre una roca i un pal amb quatre fletxes: A la dreta cap a la Font del Balagre a 620m i Enllaç amb SL-CV 007, CV 005 1. 115m. A l'esquerra Cova Teresa 75m, SL-CV 005, i Final de la sendera a 800m SL-CV 005. Seguim les últimes indicacions i estem atents per a girar a la dreta. A la distància referida trobem la Cova Teresa, un interessant abric utilitzat antigament pels pastors. Pegats a la paret de la cova trobem l'eixida, que presenta un aspecte similar al de l'entrada. Accedim a la part superior de la faixa i seguim la sendera que cap endarrere ens conduiria al punt directriu 19. Estem a molt poca distància del final del recorregut. De totes maneres cal estar atents perquè la vegetació ha cobert l'estret pas i algunes de les marques en els arbres estan desgastades. Arribem al final i punt d'inici del recorregut.
