La senda comença en la Plaça d'Orito, al costat del Convent de Sant Pasqual, la Verge d'Orito i l'alberg. Des d'allí eixim envoltant un caseriu per la seua part exterior per a trobar-nos amb la Font Santa de Sant Pasqual, una antiga canella subterrània atribuït a un miracle del sant, el seu estat es troba quasi en l'abandó, per tant, aquesta font no es pot comptar com a lloc d'avituallament.
Des d'allí podem veure el primer senyal d'adreça on ens indicarà el camí a seguir, continuem i ens trobem amb un encreuament en el qual hem de girar a l'esquerra seguint les indicacions d'avinguda de la Cova, eixirem del poble deixant arrere xalets i cases de camp i posteriorment passarem per extenses parcel·les agrícoles de secà.
Després d'un quilòmetre i mig ens trobem amb una bifurcació, una és el camí asfaltat que descendeix des del Tossal Candela en direcció a la Serra de les Àguilws (Camí de tornada) i l'altre és el camí principal. Al costat d'aquest encreuament podem veure la paret decorada amb uns murals ceràmics que representen motius religiosos. Seguim a la nostra dreta fins a una altra bifurcació que ofereix la possibilitat de pujar a la cova en vehicle i zona d'acampada (dreta) o a peu (esquerra). Per a dirigir-nos a la zona d'acampada (Altitud: 320 m) haurem de caminar uns 800 m desviant-nos de la ruta original. Seguint la bifurcació a l'esquerra arribarem a la falda de la serra de les Àguiles, en aquesta zona s'acaba l'asfalt. A continuació, ens trobem un encreuament senyalitzat on la senda coincideix amb la Variant PR-V 179.1, un pendent moderat ens acosta a la tradicional pujada a peu fins a la cova. A la meitat de l'ascensió pel pendent apareix a la nostra dreta una nova derivació de la ruta, que connecta amb l'àrea recreativa del monument al Camí de Santiago, falta senyalització vertical per a dirigir-se cap al monument al Camí de Santiago, si no se sap que existeix eixa derivació és fàcil no trobar-la.
Una vegada en la cova de Sant Pasqual podem visitar la sala d'ofrenes, el crematori de velones i l'habitacle del sant. En aquesta zona, ens trobarem un panell informatiu de la senda, d'ací prendrem la senda i ens endinsem a l'interior de la serra de les Àguiles seguint una senda forestal. Mentre voregem els primers cingles arribem al mirador i zona de descans, allí podrem observar els pronunciats xaragalls i penyals que conformen el Barranc de l'Infern (vessant Sud-est).
El trajecte des del mirador-zona de descans discorre a través d'una ascensió fins a un serral, a uns 50 metres de l'ascensió ens trobem amb una altra bifurcació on coincideix la senda PRV-179 amb la seua variant PRV-179.1. un descens continuat per un ampli tàlveg entre crestes i de nou una dura pujada a una lloma situada als peus del Pic de Sant Pasqual, màxima altura de la serra i vèrtex geodèsic, en aquesta zona no existeix cap panell que indique el trajecte de pujada fins al cim.
Continuem la nostra ruta descendint per un xicotet barranc, on podrem contemplar un fabulós exemplar de savina negral, correctament senyalitzat. Al seu costat creixen també ginebres i llentiscles. Ens acostem al paratge del Racó de l'Asena, moment en el qual iniciem el retorn. Més endavant ens topem amb una altra bifurcació, aquesta bifurcació no posseeix cap senyal de dirección, el que ocasiona grans confusions de quina és la direcció correcta a prendre, que enllaça amb el començament de la Variant PRV-179.1. si la prenem a l'esquerra. Si continuem a la dreta, a uns 200m, connectem amb una pista forestal per la qual descendirem durant uns 1.400 metres fins a enllaçar amb l'encreuament de les ceràmiques religioses, des d'on tornem cap a la Plaça d'Orito.