Des de la Plaça de la Magdalena, al nord de Novelda, (245 m.s.n.m.), començarem a caminar pel Passeig dels Molins i per la carretera que conduïx al Castell de la Mola, tram coincident amb el PR-CV 311. Després de 750 metres de marxa abandonarem l'asfalt, girarem a la dreta i creuarem el riu Vinalopó, arribant davant d'una bifurcació de camins, encreuament del caseriu de la Teulera (250 ,) (1,30 km) (20')
Aques punt refusarem el ramal que, per l'esquerra, discorre paral-lel al riu en direcció al Castell de la Mola (per on continua el PR-CV 311); nosaltres prendrem el camí asfaltat de la dreta (N), i passant immediatament per la Teulera arribarem a continuació al popular barri de l'Estació, ( 285 m) (2,20km) (35')
Des de la Parròquia de Sant Pasqual, en la Plaça Salvador Canals, abandonarem la barriada pel Camí de Castella i, creuant les vies del ferrocarril pel pas a nivell existent, prosseguirem entre nombroses fàfriques de marbre per la via de servei paral.lela a l'autovía A-31. Creuarem l'autovia per un pont i girarem a continuació a la dreta, prenent el nou camí en direcció est durant uns 300 metres, al cap dels quals girarem novamente a l'esquerra i pel nou camí, en clara component NE, ens situarem en la base sub del Montagut, on acaba l'asfalt.
Ja per la Vereda del Montagut anirem circumval.lant els espectaculars talussos rocosos de l'erecta piràmide calcària d'el Montagut per la seua vessant occidental, que es prolonga cap al nord pels no menys cridaners frallons de la Serra les Penyes. En el suau ascens, la visió, cap al sud i ponent, se'ns obri en vast panorama: la dilatada vall de Novelda, Montfort i Asp, amb les seues terres fèrtils ocupades pel monocultiu del "Raïm de Taula Embossat del Vinalopó"; les serres de l'Alforna, l'Ofra, Crevillent, el Rotllo, l'Algaiat...;més a prop, a la nostra esquerra, un bon grapat de fàbriques de marbre són l'exponent del pròsper desemvolupament industrial; sobre elles apareix el conjunt monumental del Santuari de Santa María Magdalena i el Castell de la Mola; tancant el panorama hi sebreïxen les serres de la Mola, Beties, les Pedrisses, la Safra, l'Ombría de Monòver i Salines.
D'aquesta manera arribarem al punt més elevat del camí, iniciant seguidament un lleuger descens fins a una cruïlla, junt a dos enormes embassaments, molt pròxims a la "Vereda de les Fonts d'Asp" (422 m) (6,60 km) (1 h 45')
En aquest punt desestimarem el camí que, per l'esquerra (NO)es dirieix cap a Salinetes (possible connexió amb la variant "Banys de Salinetes - el Pantanet"). Nosaltres descendirem pel de la dreta (SE), connectant immediatament amb el Camí del Montagut, asfaltat, que seguirem per la dreta uns 350 metres, per a continuar per un altre de terra que s'inicia per l'esquerra (E) i que es dirigeix cap als tubs d'un canal. Tot seguit baixarem fins al Barranc de l'Aigua Amarga, que creuarem i a continuació arribarem al final del Camí de la Serreta, junt a un embassament i una torreta elèctrica, la "Central dels Navarresos", propietat de la "Societat Canal de l'Horta D'Alacant S.A.".
Des d'aquest punt, amb bona perspectiva cap al sub de la Serreta Llarga, continuarem per la dreta el camí asfaltat uns 50 metres i girarem a l'esquerra junt a un pal de línia eléctrica, tot prenent una senda en direcció NE.
Prompte passarem al costat de dos interessants i ben conservats forns de calç, a la dreta de la senda. A continuació arribarem al Pantanet, (395 m) (8,50 km) (2 h 15') encreuament amb la variant "Banys de Salinetes - El Pantanet".
Ací podrem admirar una magnífica obra d'enginyeria hidràulica tradicional. Es tracta de la inacabada presa del pantà del Sit, construïda en temps de la Segona Repúbica. Té doble parament, fabricat de maçoneria travada amb morter de calç (probablement els forns de calç pròxims foren construíts per tal de facilitar el material necessarí per a l'obra). tot i que la finalitat d'esta construcció va ser la de retindre i embassar les aigües d'escorrentia dels barrancs per al seu posterior aprofitamente agrícola, en una zona semiàrida de rigorós clima i minses precipitacions, la veritat és que mai no va arribar a concloure's, com tantes altres obres d'aquesta època i potser la veritable raó de la seua construcció fóra la de proporcionar treball i jornal a un bon nombre de gents desocupades en moments de serioses dificultats económiques i socials.
A continuació, sobrepassada la presa, a l'esquerra de la senda, podrem observar junt a un solitari pi, una xicoteta cova que seria l'humil refugi dels picapedrers i treballadors de l'embassament, Per la senda, transformada en camí, arribarem fins a un gran embassament que vorejarem per la dreta, arribant aixií al Camí del Pla Cafeu (396 m) (9,10 km) (2 h 25')
El nou camí pren direcció nord, travessant grans extensions repoblades de pi blanc. En l'ascens podrem apreciar la randiositat del massís muntanyós del Sit i el primer cim toto poblat d'antenes. Davant d'una bifurcació seguirem el ramal de la dreta (NE), discorrent davall les grans parets verticals d'un barranc. Tot seguit, el camí es transforma en senda, per la qual arribarem al Coll del Pla Cafeu (662 m) (11,70 km) (3 h 15')
A partir d'aquest punt encara ens quedarà la part més dura de l'itinerari, per la qual cosa aquelles persones menys preparades sísicament i amb pocs hàbits muntanyecs haurien de plantejar-se renunciar a fer el cim i iniciar la tornada.
Des del coll refusarem la senda que cap a l'oest es dirigeix a la Lloma Badá per la Lloma Rasa. Nosaltres girarem a la dreta (E i NE) i ascendirem un fort repetjó, de duríssim pendent, fins a eixir a l'ampli llom occidental de la serra, donant vistes a les vessants meridional i oriental, on les terres del Vinalopó i l'Alacantí descendeixen suaument fins al Mediterrani pròxim.
Continuant en dur ascens per l'àmplia i desforestada corda, arribarem al primer cim, poblat de nombroses antenes (995 m) (13,10 km) (4 h 10').
Des d'ací, en uns 20 minuts de marxa, i per un rudimentari camí envoltat de pins i carrasques, arribarem al cim del Sit des d'on podrem gaudir d'un esplèndid panorama en totes direccions, recompensa merescuda a l'esforç realizat en esta dura travessia (1.104 m) (14,10 km) (4 h 30')
