Comencem aquest recorregut darrere de la casa de la cultura de Tavernes de Valldigna, concretament en la c/ Escorxador, 100m més endavant creuarem el pont sobre el riu Vaca i seguirem per una pista d'asfalt, hi ha marques de continuïtat PR, anirem sempre per asfalt, així arribarem a un encreuament i davant veurem el cartell de Camí de la Cadira. Seguirem per ell començant a ascendir.
Després de passar una cadena, l'asfalt acaba i comença la terra 200m, a continuació i després de passar un magatzem a la nostra dreta, girarem al NE i de seguida al N i comença la senda de Cremades.
Tot el tram a partir d'ací està en bones condicions ja que va ser recuperat l'any 2003 amb fons de l'INEM.
La senda ascendeix pel marge dret del barranc de Cremades en un continu zig-zag, entrem en una pineda i a poc a poc es va obrint al nostres peus la Valldigna, la muntanya de 'Els Creus' enfront, vistes a Cullera i la Ribera.
A partir d'ací, la senda va planejant amb direcció SE i S, fins a girar a SSW, després de creuar un barranc torna a girar a l'E però no hi ha perduda perquè la senda està ben assenyalada amb marques de seguiment.
Quan arribem a una pista de terra, seguirem per la pista de terra amb rumb predominant al S. 'Atenció perquè passem per una zona d'abelles', després de caminar uns 540m arribarem a una pista d'asfalt. Estem en la zona de la Cisterna. Aquesta pista a la dreta ens porta a un repetidor de Correus i Telecomunicacions. Hem de seguir rectes rumb S, sempre per asfalt, fins a arribar on apareix a la nostra esquerra una senda amb marques PR que descendeix cap a Xeraco PR – CV 183, hem de seguir per asfalt sense fer cas a les interseccions o creus. Ix per la nostra esquerra una pista que porta a la font dels Malladars, que es troba a 350m de la carretera i si seguim per l'esmentada pista després de 3.250m arribarem al cim del Picayo on haurem pogut enllaçar amb el PR – CV 153, en tres ocasions.
Seguim per asfalt i ens trobem a la nostra dreta el corral de Sant Tomé i a la nostra esquerra una pista, seguirem recte per asfalt, a 160m de distància podem veure a la nostra esquerra un desmunt i enfront a la dreta la urbanització els Foies on està la Font Nova, 330m més i girarem a l'esquerra per una pista de ciment en ascens rumb E. 500m més endavant girarem a l'esquerra per una pista de terra poc visible direcció S. que tampoc està senyalitzada. A la poca estona la pista finalitza al costat d'un pi i es pren una senda direcció SE. Després de passar un serral, la senda comença a descendir, rumb NE. Per a canviar als 180m al S i arribar a un barranc, a partir d'ací comença de nou a ascendir. En ell ens trobem amb diverses sendes amb senyals PR. Hem d'anar rectes rumb S. Prompte ens trobem una senda alternativa, com no hi ha marques, tractar d'anar per la més lògica que és la superior, a continuació creuem un tàlveg sobre una roca llisa i a 100m enllacem amb el PR – CV 153, hi ha un pal de senyalització vertical sense paletes a partir d'ací les senderes PR – CV 51 i 153 van juntes fins al cim del Mondúver.
Passat l'anterior punt, prompte vam arribar a la carretera de servei de les antenes del Mondúver, ací girarem a l'esquerra si volem pujar al cim, hi ha uns grans senyals de continuïtat PR que sobrepassen els 50cm.
Una vegada arribats al cim de la muntanya hi ha un panell informatiu que està totalment deteriorat, però hi ha unes bones vistes de la província de València i nord d'Alacant fins i tot en dies clars del Penyagolosa a Castelló.
Quan hàgem descansat desfarem els nostres passos i continuarem descendint per la carretera de ciment amb grans pintades blanques i grogues i importants desnivells fins a arribar a la Drova.
En la Drova res més arribar veiem un encreuament que hem de prendre a l'esquerra sentit descendent cap al S. per un carrer descriu carias corbes fins a arribar al C/ Aliacrá que ix a la nostra dreta, seguirem el carrer entre cases fins a arribar a una figuera on comença una senda que s'ha netejat recentment i encara que descolorides, hi ha marques de seguiment PR, arribarem a una pista de ciment que seguirem rectes fins al Calvari de Barx, a la C/ Jesús el Roig, C/ Calvari fins a arribar a la carretera que creua el poble en direcció a Simat, no existeixen senyals de seguiment, però només hem de seguir la carretera, que és la VV 1083 o CV 675.
A l'eixida de Barx sobre el marge que hi ha a la dreta de la carretera es pot veure algun senyal PR descolorides, anirem per carretera i a uns 300m trobarem un senyal en disposició vertical que ens indica que hem de seguir cap a la muntanya.
Caminem per la carretera dels Foies uns 1300 m. i arribarem a la Font del Cirer, paratge protegit com a microreserva a de flora, enfront de la font a 10m d'aquesta i quasi desapercebut comença el descens per la Senda dels Burros. Des de la Font de Cirer fins a passat Simat de la Valldigna.
La senda dels burros baixa zigzaguejant i ben visible per tot el barranc, amb abundant vegetació on cal destacar la quantitat d'arboços que poden veure's, alguns d'ells sobrepassen els 3m. d'altura.
En ell podrem veure les arcades d'un aqüeducte que portava l'aigua de la Font del Cirer al monestir de Santa Maria de la Valldigna en Simat, en el següent punt, tornem a trobar-nos amb més arcades i el que sembla un antic pou o sénia, actualment tapat i des d'ací es prendrà una pista de terra que ens portarà de nou a la carretera VV 1083, la qual seguirem per espai d'uns 600m fins arribar a un desviament a la nostra esquerra amb un cartell oxidat que indica 'camí privat', hem de seguir per eixe camí fins arribar a la porta verda d'una casa on girarem a l'esquerra i a continuació a la dreta junt a una gran garrofera, ara el camí és de terra. A 540m arribarem a un encreuament en T que agafarem a l'esquerra rumb NW, entrem en zones de tarongers.
Continuarem sempre rectes sense fer cas a desviaments a dreta i esquerra que en general són de servei als horts de tarongers.
Trobem un encreuament que igualment hem de seguir recte i tornem a tocar asfalt. A 360m arribem a les primeres cases de Simat i girarem a la dreta rumb E fins a arribar a la tanca verda d'un barranc que creua el poble de SE a NW, seguirem aquest últim rumb per a accedir al pont que salva el barranc i direcció NE podem veure l'entrada principal de monestir de la Valldigna. En arribar a les portes del monestir 107 anirem de nou a la dreta fins al C/ la Xara per on hem de passar al costat de la paret del monestir, que ens acompanya per la nostra esquerra fins a l'eixida del poble.
Just quan acaba el mur del monestir ens trobem un encreuament que seguirem recte al costat d'una creu per asfalt de nou. A la dreta hi ha un camí igualment asfaltat que condueix a l'ermita de Santa Ana, antiga mesquita de la Xara, que es troba a 350m aproximadament.
Per on caminem ara és un ample camí asfaltat entre tarongers amb abundants desviaments, que la majoria acaben en els propis horts, però el rumb dominant és NE i encara que poc visible hi ha marques de continuïtat.
Després de passar dues grans corbes que té el camí arribem a un encreuament que prenem a esquerra rumb E i a uns 200m arribarem a les cases de la Fontarda, conjunt d'edificis que eren antics motors per a traure aigua per al regadiu, es continuen utilitzant per al mateix fi però amb tecnologia moderna.
Pegada a les cases i passades aquestes, veiem una bassa amb aigua, girarem a l'esquerra i de seguida a la dreta sempre sobre superfície asfaltada. Trobem una bifurcació, anirem rumb NE i seguint l'asfalt, poc després creuem un barranc i continuem recte, a l'esquerra a Benifaió de Valldgina, a la dreta al castell de Alfandech, Marinyen o de la reina mora, aquests són els noms que té el castell que podem veure a la part alta d'un turó a la nostra dreta i per a continuar la senda anirem recte.
A 140m deixem l'asfalt anant a la dreta rumb NE per pista de terra, passarem per davant de casa Moda sempre al NE fins a arribar davant d'una porta metàl·lica, virarem al NW per terra i 70m més endavant tornarem a girar a la dreta a l'E, ací el camí es degrada un poc fins a arribar a un eixamplament, on ix a la nostra dreta rumb SSE un camí cap a la muntanya que té una cadena que no sol estar posada, anirem per ací fins a arribar a unes 'xumberes' que envoltarem per dalt i arraconarem a l'E.
Entrem a una senda que té marques de PR, després de 300m de seguir amb prou esforç la senda aconseguim un camí carreter amb direcció E que porta a la casa 'Mezquida', però abans de torçar cap a la casa hem de deixar el camí carreter seguint recte per un marge entre garroferes, arribem a l'àrea recreativa del Clot de la Font, havent-hi multitud de sendes que totes elles porten al naixement del brollador.
Passem el paratge del Clot de la Font i de nou trobem asfalt. A partir d'aquest punt obviarem tots els encreuaments que ens trobem, anirem sempre rumb NE per asfalt, fins a arribar després de caminar al voltant de 1.120m que és el mateix que girarem a l'esquerra pel Camí del Pont del Riu i així després de tornar pel mateix camí que vam fer al principi de l'eixida, arribarem a la C/ Escorxador i a la casa de la cultura de Tavernes.