El camí comença en el serral de Villena – Salinas al costat de la senda PR-CV 159, prop del Centre Correccional de Menors i de la colònia de Santa Eulalia, pedania compartida entre els municipis de Villena i de Sax , travessa la Vall de sud a nord.
L'itinerari s'acosta a l'Horta de Sant Joan, amb cultius tradicionals. Una vegada arribat als turons pròxims a la Vall ens impressionarà el color roig del sòl, són turons d'argiles amb algeps.
Eixirem dels 'hàbitats arvenses' en el lloc on la carretera Villena-El Pinós es creua amb la séquia del Rei, reprendrem el camí als peus del turó del Polovar.
Prop d'aquest lloc se situen les salines de Penalva, en el camí que passa prop de dues salines que ens delimiten el sud i el nord d'una antiga llacuna que va ser dessecada en el segle XIX per a erradicar el paludisme. Seguirem la nostra ruta creuant l'antic camí de la Verge.
En alguns punts del camí, mirant cap a l'esquerra, en la part més deprimida de la Vall, es pot distingir el lloc que ocupava l'antiga llacuna, el delata el color gris del sòl, característic dels llims que han estat molt de temps submergits. Les aigües que cobrien aquesta llacuna eren salobres, per aquesta raó els llims tenen una certa salinitat.
El passeig pels Cabezos acaba en els salers de Requena. Continuarem el camí per una zona de camps cultivats, seguint la nostra ruta travessarem cultius fins a travessar l'autovia, en aquest punt ens endinsem en la Serra del Morrón, pel paratge dels Alorines.
Ens endinsem en la Serra per la senda del Barranc dels Balcons que no la deixarem fins al final del camí paral·lels al barranc de l'infern. Observarem mentre baixem el diferent to de verd dels pins de la falda, són pins pinyers (Pinus Pinea), amb copes més redones i pinyes molts més grans que creixen sobre arenes.
El camí segueix fins a la Zafra travessant camps de cultiu de vinya i oliveres fonamentalment, i s'endinsa cap a la Tejeda de la Zafra per la Via Augusta, travessant la ctra. de Fontanars dels Alforins seguint al capdavant, passant per un gran balsó regulador del transvasament Jucar-Vinalopó, seguim entre pinedes fins a creuar la ctra. N- 344 a la Font de la Figuera, per a aconseguir el Pou del Caicón de connotacions històriques
L'últim trajecte es farà per la serra del 'Rocín', en aquest paratge predomina el matoll que havíem observat en el Morrón, però molt més degradat. La degradació de les serres prop dels nuclis urbans és un fet, ja que la fusta com a combustible s'ha tret de les zones més pròximes.
Descendim del 'Rocín' sortejant la pedrera de marbre i prenent el camí cap a l'Alzina no sense abans passar per dues antigues eres.
Al carrer principal al costat de l'Església es troba el Panell i final del recorregut