Aquest camí ix del refugi de Pereroles per la pista que li dóna accés des de la N 232. De seguida conflueixen els barrancs de Llepús i Torre Miró, just en la confluència la pista d'accés des de la N 232 creua el principal i pren el segon barranc per una pista secundària traçada en la seua mateixa llera. Tot açò a escassos metres del propi refugi.
Ascendint per la pista, de seguida l'abandona per a agafar a l'esquerra una sender que ascendirà amb una pronunciada pendent treballada en un morral de muntanya baixa que va donant pas a un bosc mixt amb predomini del pi. Sense deixar aquest sender i sempre ascendint, continua el camí fins que, amb la suavització del seu pendent en el "Pla del Roquer", passa a convertir-se en una pista de molt escàs trànsit. El camí discorre per la mateixa pista fins que aquesta aconsegueix una altra més marcada que discorre per la participació de la muntanya pública de Pereroles, estem ja en un punt bastant elevat i la vegetació s'obre. Després gira a la dreta i segueix la pista principal fins que aquesta aconsegueix la carretera d'Herbés, junt a la masia de Torre Miró.
Creua la carretera para en escassos metres, (abans de l'encreuament d'aquesta amb el traçat antic de la N232), prendre una pista a l'esquerra que planejant primer es va ficant en un carreró de pedra en sec. Segueix per l'interior d'est prenent cada vegada més desnivell descendent, fins que, amb la vista de l'ermita de St. Marc endavant, una pista aconsegueix la trajectòria que venia seguint el carreró. Amb un fort gir prendrem aquesta pista que en suau ascens ens porta a l'antic traçat de la N 232. Arribats a ella la creuem i seguim recte. Ara el camí descendeix per una pista amb poc ús que porta a la Font del Cup, on deixa de ser pista apta per a vehicles encara que es veu que el camí tenia similars dimensions.
De seguida torça a l'esquerra per a cercar un pas subterrani sota l'actual traçat de la N-232. Després de creuar aquesta, torça una altra vegada a l'esquerra i, sobre formigó, realitza un fort ascens paral•lel al talús de la carretera. Després de l'ascens abandona aquest pas de formigó, realitza un fort ascens paral•lel al talús de la carretera. Després de l'ascens abandona aquest pas de formigó per a continuar encara ascendint una mica més per una pista de terra molt transitada. El camí discorrerà ara per una zona de considerable altitud on es troba instal•lat un parc eòlic.
Aquesta pista comença després a descendir de forma moderada, seguirem sempre la pista principal fins a arribar a la subestació elèctrica del parc eòlic, moment en que aquesta pista connecta amb una altra a la seua esquerra, aquesta segona hem de prendre-la a la dreta. La prenem i una mica més endavant, just abans que la pista comence a ascendir, el camí abandona la pista i segueix per una sender descendent al costat d'una paret de pedra en sec. Aquest sender ens va endinsant en un bosc d'alzina i coscoll, descendint fortament per a aconseguir el Mas de Carrascal. Els edificis es voregen per dalt, i el sender segueix a la dreta de la pista que. Segueix descendint revirat per un alzinar tancat per a obrir-se en un prat en el qual aconsegueix una pista poc transitada que, prenent-la cap a la dreta, finalitza en uns camps de cultiu. La segueix precisament en direcció al seu final, (cap a la dreta), durant uns 400 m.
A continuació, abans que la pista finalitze, l'abandona amb un fort gir cap a l'esquerra i després de girar de nou a la dreta segueix per un antic sender bastant evident entre parets, que ja no abandonarà fins a arribar a la localitat de Xiva. Al principi el descens és suau, anivellat, després es torna una mica més empinat per a travessar un xicotet barranc. Seguirà de nou bastant nivell per a aconseguir un pas penjat però molt ample i còmode a la meitat de la paret de roca sobre l'ermita del Roser de Xiva. Al final del pas de roca el descens es fa de sobte molt més pronunciat, fins a uns camps d'ametllers, ja limítrofs a les primeres cases del nucli urbà on finalitza.

• TRACK PR-CV 375